Aquest projecte ens ha acompanyat durant mesos. L’alumnat de noeslaclassedesempre s’ha mimetitzat amb l’equip de l’Fbi, investigadors, i han fet un seguiment a les seues famílies sobre les típiques frases que solem dir als nostres fills /es i no ens adonem.
Cadascú dels 27 que som a classe tenia un llistat digitalitzat i cada vegada que tenia una frase per incloure, obria el seu arxiu i la posava. Els llistats han estat replets de frases emotives,  úniques,  directes, altres d’enfado, perquè els papàs també tenen dret a enfadar-se amb nosaltres però, sobretot, frases que ens fan sentir que la nostra família ens estima.
Així,  hem seguit amb la gramàtica,  l’ús correcte del signes d’interrogació i d’exclamació, l’ús de les Tic i l’experiència única de compartir. 
Gràcies famílies per aquestos dos anys únics,  en què hem fet de l’aprenentatge social el vertader sentit del sistema i de la paraula educar. Educare no és omplir el cap de conceptes que l’adult o l’editorial desitja sinó extraure el millor que cadascú té dins, el seu potencial. El saber està en tu, en mi, en el iaios,en la societat, en Internet…I allò que hem d’aprendre és a sintetitzar,  triar d’entre un munt de fonts i crear, així, el nostre propi coneixement.

Espere que tingueu un bon record i que feu, de cada experiència,  de cada  moment en família,  una experiència educativa.

Vos estime!