1,2,3 EXPERIMENTACIÓ

La llum, el color, los ombres, les llanternes, les transparències, els taps de plàstic, els tubs de cartró… són tan motivadors i a la vegada tan bon recurs educatiu que, a l’escola, no podem prescindir-ne d’ells. A continuació mostrem una sèries d’imatges experiments i allò que podem desenvolupar en ells com a contingut principal. Animeu-vos a fer-les.

Gran classe la de Mar!

SIMETRIA, GRAFO, TEXTURES, TAMANYS DEPENENT DE LA DISTÀNCIA DE LA LLUM (LLARG-CURT, GRAN-MENUT)

IMG-20200122-WA0007IMG-20200122-WA0006

LES FORCES I RESISTÈNCIES, TEXTURES, EL SENTIT DEL TACTE

 

L’EQUILIBRI I EL BUF.

El còmic: una ferramenta transversal

Com que ja saben que en anteriors promocions dels meus grups, fer un còmic és un clàssic, elles i ells també han volgut fer-lo. Us contem els passos per poder posar en marxa aquesta enriquidora i motivadora pràctica que uneix lectoescriptura, creativitat, imaginació, inclusió i un munt d’aspectes més.

comic classe 4t

1.-Què és un còmic i… De què volem fer un còmic? 

Pluja d’idees, es pot consensuar, votar, fer una fusió d’entre les millors propostes, etc. Aquest últim ha estat el nostre cas ja que alguns volien fer un còmic sobre l’espai mentre que d’altres, un còmic d’aventures. Altres de les propostes foren la natura, un dia de classes o unes vacances en la neu, entre d’altres.

2.- Ens posem per parelles o trios i pensem una vinyeta.

És hora de pensar en un espai, uns personatges i sobretot, un diàleg.

3.- Fem tot allò que necessitem.

Ens posem doncs a pensar i prototipar un decorat (veiem si hi ha companyes i companys que necessitem el mateix), un vestuari i fem les bafarades, tenint cura de la correcció i de no cometre errades.

4.-Observem les bafarades i decidim l’expressió facial.

És important saber què està passant a la nostra vinyeta per assajar la cara i la postura. (Bafarades de pensar, de crit, d’esglai…)

5.-Una vegada tot fet…

Entre totes i tots, fem les fotos. Uns disparen la càmera, altres “aguanten” el decorat, altres posen per a la foto…

Como ya saben que en anteriores promociones de mis grupos, hacer un cómic es un clásico, ellas y ellos también han querido hacerlo. Os contamos los pasos para poder poner en marcha esta enriquecedora y motivadora práctica que une lectoescritura, creatividad, imaginación, inclusión y un montón de aspectos más.

1.-¿Qué es un cómic y… De qué queremos hacer un cómic?

Lluvia de ideas, se puede consensuar, votar, hacer una fusión de entre las mejores propuestas, etc. Este último ha sido nuestro caso ya que algunos querían hacer un cómic sobre el espacio mientras que otros, un cómic de aventuras. Otras de las propuestas fueron la naturaleza, un día de clases o unas vacaciones en la nieve, entre otros.

2.- Nos ponemos por parejas o tríos y pensamos una viñeta.

Es hora de pensar en un espacio, unos personajes y sobre todo, un diálogo.

3.- Hacemos todo lo que necesitamos.

Nos ponemos pues a pensar y prototipar un decorado (vemos si hay compañeras y compañeros que necesitan lo mismo), un vestuario y hacemos los bocadillos, cuidando la corrección de no cometer errores.

4.-Observemos los bocadillos y decidimos la expresión facial.

Es importante saber qué está pasando en nuestra viñeta para ensayar la cara y la postura. (Leyendas de pensar, de grito, de susto …)

5.-Una vez todo hecho …

Entre todas y todos, hacemos las fotos. Unos disparan la cámara, otros “aguantan” el decorado, otros ponen para la foto …

IMG_20200109_140353IMG_20200109_140346IMG_20200109_140339IMG_20200109_140349

Un concurs amb valors sostenibles

Dins d’uns dies es commemora a la nostra comunitat el “DIA DE L’ARBRE” Aquesta fita ve celebrant-se des de 1990 i torna a ser un bon moment per parar-se a reflexionar sobre el nostre món i els arbres com a font de vida. Hi ha qui creu en les teràpies d’abraçar-nos als arbres per desbloquejar-nos emocionalment. El que nosaltres sabem és que els arbres són bons, d’això no tenim cap dubte, i milloren els nostres climes i paisatges així com són un filtre immens i natural per a tot l’aire que respirem.

Aquest concurs que convoca Nemasa i l’Ajuntament de Mislata des de fa uns anys, no es conceb com una competició ni com una despesa més de material sinó com un espai de reflexió en comunitat, de confiar en el nostre desenvolupament sostenible on de cada peça de rebuig pot nàixer una obra d’art.

Amb aquesta premisa hi participem cada any fent un procés creatiu lliure, individual o col·lectiu però, que després queda plasmat en un mural (mupi) comú amb les idees i esbossos aportats per totes i per tots. Amb tot aquest material de rebuig ha sorgit aquesta nova peça feta amb colorants naturals, plàstics, fulls de periòdic i cartrons. Materials que anaven a ser dipositats dins d’un contenidor i als quals se’ls ha donat una nova i bella vida que, a més, pot ajudar a conscienciar a la ciutadania.

L’únic material no reutilitzat ha estat la “cola”. Esperem pugueu disculpar-nos.

Dentro de unos días se conmemora en nuestra comunidad el “DÍA DEL ÁRBOL” Este hito viene celebrándose desde 1990 y vuelve a ser un buen momento para pararse a reflexionar sobre nuestro mundo y los árboles como fuente de vida. Hay quien cree en las terapias de abrazar a los árboles para desbloquear emocionalmente. Lo que nosotros sabemos es que los árboles son buenos, de eso no tenemos ninguna duda, y mejoran nuestros climas y paisajes así como son un filtro inmenso y natural para todo el aire que respiramos.

Este concurso que convoca Nemasa y el Ayuntamiento de Mislata desde hace unos años, no se concibe como una competición ni como un gasto más de material sino como un espacio de reflexión en comunidad, de confiar en nuestro desarrollo sostenible donde de cada pieza de rechazo puede nacer una obra de arte.

Con esta premisa participamos cada año haciendo un proceso creativo libre, individual o colectivo, que después queda plasmado en un mural (mupi) común con las ideas y bocetos aportados por todas y para todos. Con todo este material de desecho ha surgido esta nueva pieza hecha con colorantes naturales, plásticos, hojas de periódico y cartones. Materiales que iban a ser depositados dentro de un contenedor y los que se les ha dado una nueva y hermosa vida que, además, puede ayudar a concienciar a la ciudadanía.

El único material no reutilizado ha sido la “cola”. Esperamos podáis disculparnos.

IMG_20200117_094745

Organización del aula de 3 años

Loris Malaguzzi, acuñó el término del “El espacio como tercer maestro”

Cuando fuimos a visitar Sergi y yo las escuelas de Reggio Emilia nos enamoró por completo la decoración, mobiliario y por supuesto la organización por ambientes-propuestas tanto del aula como del centro.

Cada curso partimos de aulas y espacios diferentes, algo que no depende de nosotros… pero creemos firmemente que como maestros/as tenemos el deber de crear un ambiente que esté a la altura de lo que tanto alumnos/as como profesores merecemos para crear un clima adecuado para el aprendizaje. Por ello, no importa si tu aula es pequeña, o grande, si tienes más o menos luz o si estás en un barracón… Siempre podremos mejorar el ambiente del aula.

Aquí os mostramos fotos de un aula de 3 años en un barracón y un video del antes y el después:

Los distintos rincones o ambientes de aprendizaje son:

1. Construcciones/Asamblea.

2. Biblioteca/Lecto-escritura.

3. Naturaleza/Composiciones/Sensorial.

4. Lógica-matemática.

5. Atelier.

6. Mesas grupo.

7. Cocina.

 

 

-¿Cómo? ¿Qué tienes alergia a la letra a?

-¡Tchís! ¡Sí, no me nombres ese símbolo!

Mi tío Luis tiene una alergia y mi tío Pepe, otra.

Con esta premisa hemos empezado esta divertida actividad en la que hemos hecho memoria de “nuestros veranos” a la vez que hemos activado nuestra creatividad al 200%.
El ejercicio consiste en escribir una carta, bien al tío Pepe o bien al tío Luis pero teniendo en cuenta que el primero tiene alergia a la letra (o) y el segundo a la letra (a). Los resultados han sido súper divertidos. Ha sido una actividad hecha en parejas en la que nos hemos ayudado y autocorregido para hacer unas cartas llenas de bonitos mensajes y recuerdos sin usar las letras citadas anteriormente, respectivamente. Hemos recordado sinónimos pues para decir ¿cómo estás?, podemos decir ¿cómo te encuentras? o, por ejemplo, para decir ciudad sin usar la a, puedo usar metrópolis, enriqueciendo así nuestro vocabulario.
De parte de mi alumnado: “HACEDLO”
Adjunto unas fotos dirigidas a uno de los tíos… ¿sabrías decirnos a quién? sólo debes fijarte en la letra que falta, pues el pobre tiene alergia y no podemos usarla.

IMG_20190911_131226IMG_20190911_131248IMG_20190911_131314IMG_20190911_131330

Ja ens coneixem_Activitat 2

ACTIVITAT 2_UN MENÚ FASTIGÓS

No n’hi res més divertit per a la infància i, per tant, per a l’alumnat, que parlar de coses que als adults ens semblen escatològiques. Amb aquesta premisa hem elaborat un menú del restaurant  ASQUEROSO, aprofitant que a les vacances de l’estiu es sol dinar i sopar molt fora de casa.

Quina era l’única norma? que cadascun dels plats de la carta siguera ben complet d’aspectes repugnants, sorprenents i divertits a l’hora. Cadascuna i cadascú s’ha posat en marxa per crear el seu menú, desenvolupant la capacitat creativa i la llengua castellana, en aquest cas.

La carta del restaurant

Després de fer les nostres cartes (paraula polisèmica), les hem barallat i les hem tornat a repartir per fer un rol-playing (teatre). Trascric part d’alguna de les converses:

-Buenas noches, ¿qué desea la señora?

-Pues mire, de primero, arroz con cucarachas. De segundo me va a poner la ensalada de orugas. Pero, ¿me puede servir primera la ensalada y después el arroz?

img_20190909_124015.jpg

-Por supuesto. ¿De postre?

IMG_20190909_123910

-Pues un helado de mocos del chef, pero Helado, con h, por favor.

-¡Perfecto! Puede elegir entre mocos resecos o liquidillos…

-¡Ay, no sé! ¿liquidillos? Sí venga, póngame esos. Ah, y para beber café de caca de gorila triturada.

 

Una activitat de participació, creativa, d’autocorrecció i sobretot, divertida. Us la recomanem encaridament.

 

 

Gràcies a l’editorial que ens ha inspirat.

 

Ja ens coneixem_Activitat 1

Primer dia de classe i ja ens coneixem! Què fem??

Normalment totes les activitats que tenim al nostre cap les mestres i els mestres solen ser per donar-nos a conéixer al nou alumnat, establir lligams, crear vincles…. Però, quan ja repetim amb elles i ells, les idees solen ser pobres. En aquestos dies anirem mostrant algunes xicotetes dinàmiques transversals en les àrees que se’ns han ocorregut i que considerem molt interessants. Per ara, el nostre resultat ha sigut exitòs.

ACTIVITAT 1_ ENS COMPROMETEM.

Pissarra completa

Entre nosaltres, sabem què fem millor i què ens costa més. Totes i tots tenim talents, no sols en matèria escolar sinó també en valors i aptituds de cara la vida. En silenci i amb música relaxada, hem començat a pensar en un compromís per a aquest  curs. Aquella cosa que faig “menys millor”. Potser implique esforçar-me més, o carregar-me de paciència cada matí, o compartir la meua saviesa amb aquella companya que li costa un poquet més… Siga el que siga, i al ritme de la música, hem agafat un guix i l’hem anat escrivint a la pissara. Després l’hem fotografiat i quedarà per sempre, ben visible, a l’aula.

Ha sigut un exercici genial per obrir-nos en canal i adquirir un compromís amb el nostre grup. Totes i tots, ben junts, construirem un món millor!

Demà, l’activitat 2 de “Ja ens coneixem”!

La història i el pas del temps

Quan arriba el moment d’explicar una lliçó d’història en el teu curs de primària (bé siga 2n, 3r o 4t), sempre estem acostumats com a mestres a començar per la prehistòria. A més, les editorials principalment, també ens ho han venut així i, nosaltres, sense seguir-ne els continguts que ens demana el currículum de primària, fem cas de l’editorial i a per la “prehistòria anem”.

En altres ocasions, comencem per un eix cronològic. QUÈ QUÈ?? diu el nostre alumnat. la meua història

Nosaltres, enguany, hem referit recordant allò que ha marcat la nostra història. O el que és el mateix: hem decidit investigar sobre nosaltres mateixos per trobar un record de la nostra història que ens faça comprendre el passat.

Encara que semble complicat, és ben senzill. Descobrir en nosaltres mateixos el nostre passat, buscar en les nostres fonts històriques (objectes com un xupló, un biberó, una tassa de desdejuni d’un viatge, una fotografia, un “pelele”, el meu primer pelutx…) ens farà comprendre millor la història. Ací us deixe alguns dels dibuixos que han volgut plasmar per explicar a la resta de companyes i companys quins és el seu record històric i en què consisteix. (No perdeu de vista l’Empire State de New York…jejeje  Visca la infància)