No n’hi ha manera més motivadora per iniciar-se amb un nou concepte que presentar-lo amb la taula de llum.

Amb elles, estem treballant els cossos geomètrics i el volum: podem veure tots els seus costats, la base, els vèrtexs i els angles amb claretat i transparència.

Després, amb papers plastificats de colors o papers de “celofan” fem l’equivalència a figura plana. Per exemple, de l’esfera, el cercle; o d’una piràmide o un con, els triangles.

A més, aquestos cossos geomètrics podem omplir-los amb aigua (líquids) o amb arena de la platja i així, comprovem que “la meitat” no és just el centre del cos. Sembla un concepte difícil però el cervell està obert als estímuls quan estan ben presentats. Aquesta copa està just plena a la meitat!

Compartir amb els companys i companyes tots aquestos recursos, fan gran el procés d’ensenyament i ens enriquim tots.

Ací podem veure un vídeo com l’experiment que hem fet a classe que no he pogut gravar. Demostració de la meitat en un con

Tots i totes volen anar a jugar a l’ambient de l’observació, com nosaltres anomenem les taules de llum, per poder vore i crear cossos geomètrics amb tot tipus de materials de rebuig: safates de poliuretà, ambpolles de plàstics…

Altra de les activitats que fem és classificar damunt de cada taula els obj
ectes d’ús habitual que trobem a la classe. D’aquest mode busquem cilindres, esferes, prismes, etc. i el posem al costat del cos translúcid corresponent.

Tipologia textual: la notícia

Aquest és el primer telenotícies de la classe.

Per arribar a ell, hem fet primer una visualització de diferents telenotícies i també de premsa escrita, per després elaborar les nostres pròpies creacions. Escoltar-les per ràdio desperta també l’agudesa i millora la comprensió.

Cada alumne pot escriure d’allò que realment és notícia per a ell: alguns aposten de seguida per la seua pròpia percepció de la vida amb aniversaris, excursions en família, etc; mentre altres imiten els periodistes reproduint grans catàstrofes i, sobretot, secció succesos.

Al corredor, tenim un periòdic gegant en què cada setmana canviem les notícies per estar actualitzats. Aquelles notícies que reben l’aprovació per la majoria i arriben al consens, són les seleccionades per al “Telenotícies” . Totes i tots han participat però, d’entre totes les notícies que redacten, són seleccionades aquelles que responen millor al quid de la qüestió: què, qui, com, on, quan, perquè

• Les notícies de 2n

La gran motivació que senten per veure’s i aplaudir els companys és màxima. A més, cadascú és conscient així, de manera crítica i sense ser jutjats per externs (incloent el mestre) de les seues pròpies errades, que evita cometre en les següents gravacions.

És el cas per exemple d’aquells que no vocalitzen. A soles, amb la visualització, s’han adonat i ara han superat aquesta boca mig oberta. Els que lligen més lents, tenen més ganes per practicar la lectura i inclòs explicar la notícia sense llegir, mirant directament a càmera fent un exercici, no sols de memòria sinó també d’oratòria i creativitat.

Tipología textual: la noticia

Este es el primer telediario de la clase.

Para llegar a él, hemos hecho primero una visualización de diferentes telediarios y también de prensa escrita, para luego elaborar nuestras propias creaciones. Escucharlas por radio mejora también la agudeza auditiva y la comprensión.

Cada alumno puede escribir de lo que realmente es noticia para él: algunos apuestan enseguida por su propia percepción de la vida con cumpleaños, excursiones en familia, etc; mientras otros imitan los periodistas reproduciendo grandes catástrofes y, sobre todo, sección sucesos.

En el corredor, tenemos un periódico gigante en el que cada semana cambiamos las noticias para estar actualizados. Aquellas noticias que reciben la aprobación por la mayoría y llegan al consenso, son las seleccionadas para el “Telenotícies”. Todas y todos han participado sin embargo, de entre todas las noticias que redactan, son seleccionadas aquellas que responden mejor al quid de la cuestión: qué, quién, cómo, dónde, cuándo, porque

La gran motivación que sienten por verse y aplaudir los compañeros es máxima. Además, cada uno es consciente así, de manera crítica y sin ser juzgados por externos (incluyendo el maestro) de sus propios errores, que evita cometer en las próximas grabaciones.

Es el caso por ejemplo de aquellos que no vocalizan. A solas, con la visualización, se han dado cuenta y ahora han superado esta boca medio abierta. Los que leen más lentos, tienen más ganas para practicar la lectura e incluso explicar la noticia sin leer, mirando directamente a cámara haciendo un ejercicio, no sólo de memoria sino también de oratoria y creatividad.